Fotos Hivernal 2019

Patrocinadors

FASOL

Sala

Tomàs Belles

Ajuntament de Castellnou

Ajuntament de Santpedor

25 anys d'Abel Blanqué

Qui hauria dit quan varem acudir a Santpedor un 16 de gener de 1994 que estàvem formant part d’una petita pàgina de la història del BTT al Bages. Perquè així és com considero a La hivernal del Bages, una de les culpables de fer-nos descobrir a molts el BTT, una modalitat de ciclisme que estava donant les primeres passes, i que gràcies a marxes com la hivernal hem vist créixer fins al dia d’avui que encara ens manté atrapats.

Permeteu-me que em remonti a aquells anys. Tot just començava l’any 94, i jo estava a punt de fer-ne els 18, tot un júnior. Feia res que el BTT havia aterrat a Catalunya, i molts estàvem iniciant-nos. Durant aquells primers anys dels 90 hi va haver uns pioners que no només es dedicaven a muntar sobre les seves noves bicicletes sinó que, a més a més, van començar a organitzar esdeveniments per a què tothom poguéssim gaudir dels camins dels seus respectius pobles. Va ser el naixement de les marxes en BTT.

Al 93 jo ja havia fet la meva primera marxa i alguna competició en forma de cronoescalada, però per a mi tot va explotar aquell any gràcies en part a la celebració de la copa del món a Lllinars del Vallès (la històrica Grundig de Llinars). Després d’allò hi havia febre pel mountain bike, estava de moda, i als meus 17 anyets estava ansiós per descobrir més, posar-me a prova, buscar el meus límits.

Així al gener del 94, amb el boca-orella de l’època em vaig assabentar de l’existència de la primera hivernal:

  • "Faran una nova a Santpedor que a mig recorregut hi haurà una cronoescalada”
  • “Una cronoescalada? 2x1! Què guapo! Anem-hi!”

Era el lloc perfecte per posar-me a prova, i així va ser com amb el meu pare ens vam presentar a la primera Hivernal del Bages. Només recordo que vaig agafar tal globus que vint-i-quatre anys després encara li tinc respecte a fer una crono a mitja marxa. Pel que tinc apuntat a l’Strava de l’època (un full escrit a màquina) 5 hores vaig trigar en completar els 61km, enrampat fins les orelles...Límits trobats!

Aquesta va ser la primera de moltes, és clar que no hi he estat a totes, i amb 25 edicions, un munt de records i bons moments se’m barregen al cap, però per mi el mèrit més gran no és tant sols haver estat una de les primeres sinó el haver sabut variar i evolucionar en els seus recorreguts, millorant-los any rere any, símptoma que està feta també per beteteros apassionats que entenen i estimen el que fan, i que ens ha permès, als que hi hem anat participant, també evolucionar i anar creixent esportivament amb ella.

Així és que només puc que estar agraït amb aquells pioners i amb tota la gent que hi ha estat al darrera tots aquests anys. I la millor manera que se m’acut d’agrair-ho és fer el mateix de sempre, agafar la bici i presentar-me el proper 14 de gener a Santpedor amb ganes de passar un bon matinal de BTT.